Les cites electoral d’aquest any interpel·len i preocupen els caçaires nord-catalans, a propòsit dels seus drets i les seves esperances. De cara a les eleccions presidencials d’abril i a les legislatives que seguiran, probablement al maig, el president de la Federació de Caça dels Pirineus Orientals (FDC 66), Jean-Pierre Sanson, anuncia el color: “Aquest principi d’any és trepidant i complicat, amb terminis que alguns fan servir per ostracitzar la caça i els caçaires”. Sense citar cap partit polític ni moviment contra la caça, el cap vol comprometre’s amb “imparcialitat” per, diu dirigint-se als caçadors, “la defensa de la nostra passió, dels nostres interessos, però també per solidaritat amb les caceres tradicionals”. La seva declaració resumeix el seu missatge de desitjos per al nou any, retransmès per vídeo.
Un conflicte territorial potencial
J.P. Sanson està decidit a no deixar minvar els terrenys de caça per l’efecte del turisme, és a dir, per la presència d’un nombre creixent de persones urbanes atretes pels recursos a l’aire lliure. Aquest episodi remet als conflictes per l’ús d’un mateix territori que hi ha periòdicament entre pescaires de la Costa Vermella i aficionats a la navegació. Per al president dels caçadors, el repte de l’any 2022 es basa en el futur Pla Departamental d’Ordenació Cinegètica (SDGC) que ha de succeir a l’actual, signat l’any 2016 pel seu predecessor, Guy Esclopé. A causa d’una evolució sociològica, la cultura de l’excursionisme i el passeig per l’entorn natural, amb o sense motius turístics, avança: “Qui s’hauria imaginat que en 6 anys haurien canviat tantes coses?”. Sanson vol ser “molt atent i ferm per fer entendre i respectar l’existència secular de la caça en llocs turístics o en esdevenir llocs turístics”.
El proper SDGC, encapçalat per la prefectura, forma part dels “propers reptes” de la FDC 66. S’espera una batalla de lobbies entre pro-caça i anti-caça, alguns defensant la legitimitat històrica, mentre altres reclamen el dret a beneficiar-se d’un espai compartit.
