El cantant Cali, fill de Vernet dels Banys (El Conflent) és present a tots els escenaris parisencs. Després de 3 concerts al Zénith al mes d’abril se’l va veure a la Borsa del treball del 3er districte de París diumenge 4 de maig per donar suport als treballadors sense papers amb qui va passar una hora abans de fer una crida electrònica a través del seu bloc, per suscitar donatius. El mateix Bruno Caliciuri, autèntic fill del 1968, ja que va néixer el juny d’aquell any, resumeix aquell mes de maig del qual se celebren els 40 anys amb un compromís polític sorprenent, declaradament a esquerra tant als escenaris musicals com públics. Després de suportar la candidata socialista Ségolène Royal a l’elecció presidencial del 2007, ara és present en totes les accions militants, des dels concerts per a la Fundació Abbé Pierre fins als concerts Solidays (Lluita contra la Sida) i aqueixos dies la lluita pels sense papers, amb denúncies constants de la política del president Sarkozy. Amb aquests actes Cali resulta ser un exemplar únic entre els cantants francesos, aprofitant-se molt aviat en la seua carrera una notorietat important i recent alhora, nascuda el 2003, mentre la major part de cantants es distancien d’un debat polític enterbolit.
