El Barcarès, Canet, Sant Cebrià, Banyuls mostren inestabilitats costaneres nord-catalanes

La detenció, dimecres al matí, de l’exbatlle del Barcarès, Alain Ferrand, espòs de l’actual batllessa del municipi, Joëlle Ferrand, confirma l’existència d’una síndrome del trastorn costaner a la Catalunya del Nord. L’antic càrrec electe, posat en examen per a “facilitació a altri a l’ús de productes estupefaents”, va ser col·locat divendres sota control judicial, però continuarà lliure. Després dels remolins polítics de Canet, però, acompanyats d’una marginació del doctor Henri Valls, massa aviat aspirant a batlle en el lloc de la UMP Arlette Franco, després de l’obertura del més gran afer d’aqueix inici de segle, a Sant Cebrià, que ha produït el suïcidi de l’exbatlle UMP, Jacques Bouille, i l’empresonament del qui li va succeir durant una setmana, Pierre Fontvieille, també de la UMP, una altra vila costanera entra a la llista. Aquest dilluns és prevista la convocatòria al tribunal de Perpinyà del batlle de Banyuls, Jean Rède, també UMP, presumit concernit per un afer d’abús de confiança que afecta el centre heliomarí del seu municipi. Aquest procés, que podria ser rebotat a finals d’any, completa una llista singular que estableix una llei matemàtica, amb quatre municipis que presenten certa inestabilitat, de graus força variats, i amb els punts comuns, però, de ser totes litorals, dependents de l’economia turística amb palmeres i dirigides per una mateixa formació política.