Dijous 24 de març, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer públic el seu primer estudi titulat «Coneixements i utilitzacions del català a Catalunya 2010». L’enquesta, realitzada en col·laboració amb la xarxa Cruscat, ha estat realitzada a prop de 33.000 persones. Se’n ressalta que mentre la quasi totalitat dels sud-catalans, un 95% concretament, comprèn el català, mentre que un 77% el parla i un 60% també l’escriu. La situació ha millorat per a la llengua històrica del territori des de 1988, quan es va publicar l’anterior enquesta comparable, ja que el català és ara la primera llengua per a 39% dels habitants, darrere l’espanyol, amb un 56%. L’enquesta destaca que el 40% dels estrangers que resideixen a Catalunya i el 57% dels espanyols nascuts fora de Catalunya parlen català. El paper del sistema educatiu és particularment visible, ja que un 55% dels locutors usen la llengua catalana en llur escolaritat o llurs estudis, mentre que només un 20% l’utilitza amb els amics. Aquest darrer criteri tendeix a demostrar que els catalonoparlants tindrien una gran facilitat per canviar d’idioma, segons l’interlocutor, però sobretot el context.
D’altra banda, l’anglès, que seria entès per un 25% dels habitants, s’imposa com a tercera llengua, seguint una tendència que podria accentuar el canal de televisió en llengua anglesa tornat a reivindicar aquesta setmana pel President Artur Mas. Per contra, el francès, que va ser molt de temps la primera llengua estrangera, només és entès per un 13,2% de la gent i parlat per un 10%. La instauració del Bachibac, que permetrà lliurar simultàniament el batxillerat francès i el bachillerato espanyol a partir de 2012, podria permetre frenar aquest declivi. Finalment, aquesta situació lingüística és extremadament variable d’una comunitat autònoma dels Països Catalans a l’altre. A les Illes Balears, el català és la primera llengua d’un 53% dels illencs, mentre que aquesta xifra passa a 22% pel valencià, al País Valencià.
