La tendència europea de la protecció familiar s’accentua a l’estat espanyol, on només un 22,1% dels menors de 30 anys no viuen amb| els pares. Un estudi publicat el 21 d’agost a Madrid per l’Observatori de l’emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) revela en efecte que la crisi ha fet canviar d’època. Més enllà d’una vida de família perllongada més tard que abans, el present és una accessió a la propietat cada vegada més difícil, ja que la compra d’un habitatge suposaria als 16-29 anys un augment d’ingressos d’un 80% de mitjana, per a només un 30% de l’import necessari. Però el percentatge d’emancipats s’alça a 72,9% en la franja dels 30 a 34 anys, com a prova que la sortida de la llar original s’efectua al llindar dels 30 anys.
25% de joves emancipats a Catalunya
Per comunitats autònomes espanyoles, les Illes Balears tenen la millor prestació, amb una taxa d’un 30% d’emancipats, contra 25,4 a la regió de Madrid i un 25,4% a la Catalunya del Sud. La resta de l’estat espanyol reajusta la mitjana a un 22,1%, amb un 19,3% a Andalusia, 18,5% al País Basc i a penes 14,4% a Castella i Lleó, i, en tots els casos, l’emancipació femenina és més alta. No obstant això, aquestes dades són lleugerament modulades pels 40.000 joves diplomats que han abandonat Espanya des del començament de l’any per tal de trobar un futur professional a l’exterior. Actualment, la sobrequalificació afecta un 54% dels joves de 16-29 anys amb contracte laboral i un 56% dels 30-34 anys.
El sexe interessa menys que l’empresa
L’informe del CJE aborda igualment les principals preocupacions dels joves espanyols, més interessats per la creació d’empresa que per la sexualitat. Les dificultats econòmiques i la taxa d’atur explosiva semblen influir poc en l’esperit dels 15-29 anys, captivats, per ordre d’importància per “la família, l’amistat i la salut, el treball, el temps lliure, els estudis, els diners i la sexualitat”. En comparació als decennis passats, l’univers dels joves de l’estat espanyol, molt imprès de noves tecnologies, aparta la política, embrutada d’una manca de confiança creixent, però inclou la igualtat dels sexes, el medi ambient i la cultura, segons els treballs de l’Observatori.
