Una sèrie estadística presentada el 18 d’octubre per l’institut governamental català Idescat revela un panorama social inquietant a la Catalunya del Sud, on el risc d’exclusió entre els actius és d’un 15%, mentre que un 37% dels aturats viuen amb dificultats. Entre els 7,5 milions d’habitants de les quatre províncies del territori, és a dir les de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona, aquesta última incloent 5,5 milions d’habitants, la crisi genera conseqüències brutals. Concretament, segons els criteris internacionals, la pobresa afecta un 29,5% dels sud-Catalans, la mitjana europea assolint el 21,6%. Aquesta tendència, progressivament afirmada des de 2007, afecta 2,2 milions de persones, desfavorides a nivell d’habitatge, alimentació, educació i sanitat. Més generalment, els esforços i privacions inherents a les dificultats econòmiques s’il·lustren per un 57% dels habitants que troben traves per arribar a final de mes i un 12,7% que no tenen calefacció. No obstant, aqueixes dades són veïnes del benestar d’amplis sectors socials i d’una solidesa de les classes mitjanes. A més a més, el principi d’igualtat social, històric a l’estat francès, és menys imponent al sud del massís de l’Albera, així com a Alemanya, en el món anglosaxó i a la majoria dels Estats europeus.
Catalunya, la zona més rica en Espanya, amb més pobres
La paradoxa d’aquestes xifres és posada de manifest pel lideratge de l’economia sud-catalana a l’estat espanyol, amb un 18,7% del P.I.B. el 2011, mentre la regió de Madrid arribava al 17,74% i Andalusia al 13,69%. Però, amb una taxa de pobresa espanyola d’un 26,7 %, Catalunya ocupa amb tristesa el primer lloc. Aquesta situació reafirma el govern català, segons el qual una fiscalitat pròpia retrocediria a Catalunya els fruits d’un dinamisme cert, independentment de la crisi, tot oferint el rezolzament de la força pública a la ciutadania més fragilitzada.
