Segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona publicat per l’American Journal of Human Genetics, el 19% de la població de la península ibèrica presenta al seu genoma uns marcadors genètics jueus sefaradis i un 10,6% té marcadors magribins. Aqueix estudi basat en el cromosoma Y, exclusivament masculí i sense variacions en la reproducció, el que permet avaluar el seu ordre d’aparició, demostra que aquest llinatge nord-africà es va introduir a la població peninsular des de la primera onada de conquesta musulmana del segle VIII, sense però que es pugui avaluar l’impacte de les onades posteriors. Presents físicament des de l’any 711 fins a al segle XV, quan els Reis catòlics van eradicar meticulosament qualsevol influència jueva o musulmana a la península, com a Perpinyà, d’on els jueus van ser expulsats el 1493, jueus sefaradis i musulmans africans del nord han deixat una herència inesborrable. Un aspecte sorprenent de l’estudi és que aquesta presència genètica seria més present a l’oest que no a l’est de la península, el que es podria explicar per un major impacte de les conversions religioses, voluntàries o forçades, la qual cosa hauria provocat una major integració nord-africana en la població.
