La futura Regió que englobarà els actuals Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus s’anomenaria”Llenguadoc”. Aquesta denominació sintètica va ser adoptada en el seu principi el 27 de setembre, a Narbona, en el decurs d’un col·loqui organitzat per l’estructura política País Nòstre. La reunió la van presenciar els alcaldes de Montpeller i Narbona, Philippe Saurel i Didier Mouly, així com el prinent tinent d’alcaldia de Tolosa, Jean-Michel Lattes. Aquesta opció, revelada aquest dilluns 7 d’octubre a Perpinyà per l’associació política L’Olivier, valida l’opció més eficaç en matèria de màrketing territorial. En concret, les tres síl·labes de “Llenguadoc” tindran més efecte que les sis de “Llenguadoc-Rosselló” i les cinc de “Migdia-Pirineus”. El futur contorn regional, que farà eco als Estats del Llenguadoc creats el 1346, tornarà a donar a Tolosa de Llenguadoc un estatut natural fins ara manllevat per Montpeller.
Un territori “totalment illegible”
L’estratègia dels tres alcaldes llenguadocians, que haurà de ser confirmada pel ministeri de l’Interior, descarta la Catalunya del Nord, que forma, excepció del seu sector de la Fenolleda, l’única part no llenguadociana del futur territori. De cara a l’adveniment d’aquest perímetre, el desembre de 2015, L’Olivier indueix una “dilució del País Català” en un “gran conjunt que els nostres electes, de tots els bàndols, aplaudeixen amb les dues mans”. L’estructura dirigida per Bruno Delmas, cap de fila de candidures de canvi a les eleccions departamentals de març de 2015, considera que el futur es complica. Estima que en el futur, en una Europa oberta, les comarques de Perpinyà seran un territori “totalment illegible” ja que la futura Regió “no comunicarà més que sobre la denominació de Llenguadoc”.
Determinants habitants viuen obertament a “Catalogne”
A la Catalunya del Nord des de fa diversos anys s’expressa un sentiment de desaparició territorial sobre els vehicles, en una compensació popular. Fins ara, els adhesius amb colors catalans tapaven el logotip de la Regió Llenguadoc-Rosselló. Aquest, amb la silueta de bandera occitana, va ser creat a l’origen per a vestir la Septimània volguda per Georges Frêche. Fins ara, les mencions “País Català”, “66” o “Pyrénées-Orientales” acompanyaven els colors, però ara es troben noves versions “Catalogne i “Catalunya”, venudes ordinàriament, per exemple en una franquícia de manteniment de vehicles del sud de Perpinyà.
