La llei del cinema en català, que va ser presentada el 2009 al Parlament de Catalunya, a Barcelona, hauria de trobar una aplicació concreta en els propers mesos. El conseller de Cultura governamental, Ferran Mascarell, que compareixia aquest dilluns de cara a la premsa, s’ha recolzat en un pla general aprovat el març de 2010 per la Comissió europea, preocupada per establir equilibris lingüístics i culturals al continent. Segons les previsions avançades per Marcarell, a partir de l’any vinent, 1,5 d’entre els 7,5 millions d’habitants de la Catalunya del Sud podran consumir pel·lícules, sobretot grans produccions mundials, en la llengua de Jordi Pere Cerdà. Aquesta possibilitat és fruit d’un acord que s’ha signat amb el potent Gremi d’Empresaris de Cine de Catalunya i la federació Fedicine.
Les majors, monstres del cinema globalitzat, s’adaptaran així una mica més a les evolucions culturals vigents a la Catalunya autònoma, en resposta a una mobilització de la força pública, indiferentment d’esquerra, durant el mandat de l’expresident català, José Montilla, com de centre i de dreta, amb l’actual president, Artur Mas. El doblatge en llengua catalana, que només afectarà les pel·lícules estrangeres, no s’aplicarà pas a les pel·lícules espanyoles rodades en llengua castellana. Enfront d’una demanda política i identitària, el món del cinema comercial ha acabat cedint, amb certa òptica comercial, tenint en compte les realitats del mercat. Mentre que el 2010, només 5 pel·lícules estrangeres van tenir doblatge en català, corresponent a un 1% dels llargs metratges projectats, aquesta proporció hauria de ser multiplicada per 5 el 2012, o sigui 7% del total, el que equival a 55.000 projeccions.
