El tancament de les botigues Virgin Megastore franceses, incorporat a l’actualitat econòmica d’aquest començament d’any, va suposar ja el 1998 un senyal primerenc a Barcelona. El gran magatzem de productes culturals del Passeig de Gràcia, inaugurat el 1993, aleshores va sofrir, només cinc anys més tard, política precoç de retirada del territori espanyol, ampliada des de llavors als Estats Units, al Japó, al Regne Unit, al Canadà, a Alemanya i a Irlanda. A semblança de la filial francesa del grup Butler Capital Partners, que gestiona els 20 Virgin Megastore de l’Hexàgon, on emplea 1000 assalariats, Virgin Megatore España, xarxa apreciada en matèria de videojocs i cassets VHS, ràpidament substituïts per uns DVD ara també amenaçats, va sucumbir a partir de finals del del segle XX al desinterès del públic. L’alba digital sense materialitzar, consagrada per la desaparició progressiva dels antics formats físics, de tipus CD, s’havia d’assentar ràpidament, en benefici de competidors, legals o il·legals, més ben posicionats a Internet.
De moment le FNAC ho encerta més
Des del 1998, a la capital, les desenes de metres de lineal de Virgin Megastore són reemplaçats per una botiga de roba Zara de mides gegantines, mentre que la FNAC ha sabut imposar 5 adreces diferents, entre les quals la primera se situa a uns quants centenars de metres, plaça de Catalunya.
