Idioma

Des d’ahir, diverses desenes de milers de ciutadans d’origen espanyol que viuen a Catalunya Nord poden adquirir la nacionalitat espanyola, justificant llur condició d’exiliats republicans espanyols o descendents d’aquests. Aquesta iniciativa històrica, segons la « Llei de la memòria històrica » espanyola, es podria traduir amb una bi-nacionalitat per les persones concernides. D’aquest manera, el Consulat d’Espanya a Perpinyà ja té formularis titulats « sol·licitud de nacionalitat nacionalitat » que també es poden trobar a Internet. Aquest trastorn per a persones mogudes per la història és proposat fins i tot a llurs fills i néts, sovint catalans, dels quals resulta contrastat el sentiment respecte als orígens, que encara sol ser dissimulats. Aquesta gran reparació històrica engegada pel govern socialista de Zapatero pot arribar a concernir diversos milions de persones en el món, lligades de prop o de lluny a la fugida del règim de Franco entre 1936 i 1955. A la Catalunya del Nord, els gran símbols d’aqueixa arribada de població són els camps de concentració ràpidament condicionats a la platja d’Argelers, canalitzant 250.000 refugiats l’hivern 1939, i el de Sant Cebrià, que va acollir « estrangers indésirables », segons la terminologia de l’època.

Comparteix

Icona de pantalla completa