El deure de memòria rep a Catalunya del Nord un nou referent històric, com a complement a les referències popularment conegudes, relacionades amb la primera i la segona guerra mundial. Aquest diumenge 31 de maig es recordarà el setge de la ciutat de Elna, portat del 22 al 25 de maig de 1285 per les tropes del rei de França Felip l’Ardit. La croada del papa Martí IV contra la Corona d’Aragó va aleshores generar un episodi de gran violència, durant el qual la població va ser massacrada. L’aleshores capital religiosa i política dels comtats del nord de Catalunya va veure els seus habitants tancats en la catedral i cremats el 25 de maig, mentre que la mainada era projectada pel sòl. A més a més, la destrucció d’Elna va ser precedida per violacions i profanations de relíquies. Els detalls de la massacre són consignats en la Crònica de l’escriptor contemporani de l’època Bernat Desclot, que formen un testimoniatge exigent de les vicissituds medievals a Catalunya. Si bé la destrucció d’Elna va ser precedida per violacions i profanacions de relíquies, aquesta pàgina tacada amb els colors de la sang continua popularment desconeguda. Des del 2009, se’l recorda al final del mes de maig.
Durant la remembrança històrica d’enguany, una missa d’homenatge a les víctimes serà seguida per un acte civil, amb evocació de les exaccions franceses i ofrena floral a la làpida commemorativa dels fets, que va ser fixada el 1985 en els jardins d’accés a la catedral. Aqueix esdeveniment rep el suport de l’ajuntament d’Elna, independentment dels colors polítics de la seva majoria. Un “carrer de l’any 1285” va ser inaugurada l’any 2013 en l’antiga ciutat màrtir.
