A la Catalunya del Sud, on el tracte reservat a la població gitana no és objecte de cap discussió parlamentària, dues expulsions de campaments s’han desenvolupat aquesta setmana. Aquest dijous al matí, seixanta persones han estat desallotjades d’un solar que ocupaven des de fa més de 20 anys, al barri del Poblenou de Barcelona, situat en la part baix de la ciutat, prop de la mar. Aquesta expulsió, realitzada per la policia catalana, els Mossos d’Esquadra, i la Guàrdia Urbana, és a dir la policia de la municipalitat socialista, ha suposat la sortida forçada d’una vintena de mainatges, que vivien amb la família. El desmuntatge de les barraques d’aquest lloc de vida és consecutiu de diverses demandes dels veïns. S’ha desenvolupat sota els ulls de les autoritats judicials i de representants dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest ha previst finançar un hostatjament provisional d’una setmana als expulsats, abans que aquests trobin una solució duradora. Aquest dimarts, ja, una altra expulsió es va desenvolupar a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, als afores Sud-Oest de Barcelona. Un grup de gitanos romanesos va ser foragitat d’un immoble ocupat indegudament, al barri de Can Rigal. Aquesta operació delicada, portada per la policia municipal, es va produir després d’una primera expulsió dels mateixos habitants, el 27 d’octubre. La casualitat del cas és que l’immoble, que serà enderrocat i tornat a bastir properament, és propietat del Futbol Club Barcelona. Les expulsions regulars de gitanos, tot i que aquests no siguin expulsats a l’estranger en el cas que siguin romanesos, susciten protestes molt mesurades a la Catalunya del Sud i a Espanya. Segons destaca l’exdiputat gitani de les Corts de Madrid, Juan de Dios Ramírez-Heredia, “Els Gitanos són els Jueus del segle XXI a Europa”. L’exparlementari, afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol i actualment periodista a la Ràdio Televisió Espanyola, considera que els gitanos ocupen “els últims llocs” de la societat del territori espanyol. Segons ell, les concicions de vida proposades als zíngars ibèrics han millorat des de 1977, després de 36 anys de règim dictatorial, però llur progressió no s’ha efectuat al mateix ritme que “la resta de la societat, i dels paios”.
