Amb menys de 20 anys, la ciutat de Girona i la Catalunya del Sud han acabat superant Perpinyà i la Catalunya del Nord a nivell de canvis socials i societals, amb un últim exemple manifestat el 8 d’octubre de 2012. A partir d’aquesta data, Girona es converteix, després de Barcelona, en la segona ciutat de Catalunya i de l’estat espanyol dotada d’un “consell de gais i lesbianes”, segons la fórmula emprada per l’Ajuntament. Aquesta estructura, paral·lela a l’equip municipal tradicional designat per les urnes, disposa també d’una representació de persones transexuals i bisexuals. L’objectiu apuntat és assegurar la defensa dels drets lligats a aqueixos col·lectius, a través de l’organització d’una nova forma de democràcia, arran d’un període d’un any. D’aquesta manera, l’octubre de 2013, aquest consell-bis s’incorporarà a la resta d’instàncies municipals, després d’haver redactat i avalat els seus estatuts i desenvolupat la seua organització.
Els drets homosexuals, preservats pel centre-dreta polític
Aquesta iniciativa novella rep el suport del batlle, Carles Puigdemont, afiliat al partit de centre-dreta liberal Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A tall de detall sorprenent, convé destacar que a desgrat del seu caràcter clarament progressista, no és una emanació de la minoria del consistori de Girona. La seua creació és més deguda a una moció expressada el 2011, en una sessió de treball municipal, pel partit polític Candidatura d’Unitat Popular, també minoritari. Aquesta formació forma part de la moguda d’extrema esquerra independentista.
