La Clau
Catàstrofe demogràfica: un 70% d’inactius el 2040 a la Catalunya Nord

Segons les xifres proporcionades al mes de desembre de 2010 per l’Institut nacional de l’Estadística i dels Estudis Econòmics (INSEE) en un informe titulat “Projeccions de la Població a Llenguadoc-Rosselló en 2040“, la població nord-catalana haurie de representar entre 523.000 i 595.000 persones l’any 2040. Aquest creixement es deuria essencialment a una migració neta d’un 0,6% anual com a mínim, mentre que el saldo natural seria negatiu. Concretament continuaria la tendència de l’arribada massiva al territori nord-català de pensionistes del Nord de França, i de metròpolis properes, com Tolosa de Llenguadoc, mentre que un baixíssim percentatge de persones entre 30 i 45 anys d’edat immigrarien al territori. Aquesta projecció permet vaticinar a nivell qualitatiu un ambient social empitjorat. En efecte, mentre que el 2007 la proporció de persones de 60 anys per amunt representava el 34,5% de la població, la taxa pujaria a una mitjana estimada a un 49,5% el 2040, generant una situació sense precedents, on la meitat de la població del territori superaria els 60 anys, mentre que la població jove, menor de 20 anys, representaria només el 20%. Tenint en compte el concepte de l'”edat activa”, emprat per l’INSEE, aquesta projecció augura per a la Catalunya del Nord una part de força laboral d’un 30%, ben minoritària, fins i tot entre les persones majors d’edat.

Aquesta autèntica catàstrofe demogràfica sens dubte tindrà importants implicacions sociològiques, sobretot en termes de finançament de la inactivitat, dependència i sanitat, sobretot que el 11,7% de la població tindrà més de 80 anys el 2040. Més generalment s’han d’esperar problemàtiques greus a nivell de la governança i del dinamisme econòmic. Aquesta situació, projectada per l’autoritat oficial de la demografia estatal, podria certament resultar socialment insostenible sense una transferència massiva de fons de l’estat. La Catalunya del Nord pot perdre per-hi definitivament la personalitat pròpia i gran part de la seua identitat, a través d’una dependència molt forta amb la solidaritat estatal, un cossol de població catalana ultraminoritària i un dèficit de transmissió entre unes generacions molt desequilibrades.

Comparteix

Icona de pantalla completa