A les comarques de Perpinyà, la crisi dels emigrants i refugiats del Pròxim Orient i de l’Àfrica interpel·la una paleta variada de partits polítics i sindicats, fins a l’Església. En una «Crida a les forces vives de Catalunya del Nord», el sindicat CGT poua en la història del territori, que ha acollit «nombrosos pares, fils i néts que viuen aquí, refugiats i desplaçats de zona de guerra o fugint de la misèria econòmica». Desitja que França i el departament nord-català es comprometin «en actes i no només en paraules» i convoca una reunió de mobilització dilluns 14 setembre a la Borsa del treball, a la plaça Rigau de Perpinyà. Aquesta cita serà honorada per la federació del Partit Comunista del territori (PCF 66), denuncia la «construcció de parets al voltant de l’Europa fortalesa (…) un perillós còctel d’odi i de fils dentats». El seu secretari federal, Nicolas Garcia, convida les habitants de Catalunya del Nord, simples ciutadans i electes, a sostenir les «iniciatives ciutadanes, locals, departamentals, regionals, estatals i internacionals de solidaritats concretes».
El bisbe ha mobilitzat des de Font-romeu
Pel seu costat, el bisbe de la diòcesi de Perpinyà-Elna, Mossèn Turini, recupera el missatge del papa «a les parròquies, a les comunitats religioses, als monestirs i als Santuaris de tota Europa, a manifestar l’aspecte concret de l’Evangeli i acollir una família de refugiats». Diumenge 6 setembre, en el decurs de l’aplec de la verge de Font-romeu, Norbert Turini lamentava la «mundialització de la indiferència» i «aquest món difícil i violent on tanta mainada, dones i homes pateixen totes les violences».
L’experiència del territori
En una lectura de país, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) destaca «recordem 1939 i 1962» per subratllar que Catalunya del Nord ha viscut els èxodes dels republicans espanyols i dels francesos d’Algèria. Segons el partit centrista, aquestes etapes històriques constitueix una «experiència de primera mà». Es tractaria «d’actuar envers els nostres germans, amb seny, sense càlculs partidaris», considera la formació eurocatalana. Sol·licitar el territori per tractar el drama humanitari actual és també la visió de Farid Mellal, membre de la direcció del PCF 66. Es qüestiona: «Que fa el nostre departament per als refugiats?». Memtre que diversos batlles de grans ciutats de França, com també a Barcelona, es comprometen a rebre les poblacions en vagareig, aquest antic regidor de Cabestany s’ofusca : «res, cap batlle no s’ha expressat sobre el subjecte o fins i tot ha proposat qualsevol ajuda. Tanmateix el nostre departament, fronterer, ha sabut acollir més de 500.000 refugiats en el moment de la guerra civil d’Espanya i milers de francesos d’Algèria o italians». Mellal conclou : «El nostre País Català no mereix allò».
