Idioma

L’esdeveniment precedeix l’esdeveniment a la Catalunya del Sud, on la tradicional manifestació reivindicativa de l’11 de Setembre es presenta enguany com històrica. Per primera vegada, el missatge global, “Catalunya, nou Estat europeu”, serà independentista, amb la voluntat d’interpel·lar la comunitat internacional. Aquesta cita supera així totes les previsions, en una emulació que escapa als partits polítics i a la militància excessiva. Internet és un formiguer d’incitacions, l’encartellament és massiu pels carrers de Barcelona, Manresa o Tarragona, mentre que s’ha reservat més de 1000 autocars i 4 trens especials per convergir cap a la capital. Els estocs de banderes estrellades independentistes són esgotats, llevat a les botigues de proveïdors xinesos, presents en el que s’ha convertit en un mercat. La coalició governamental Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i la formació postcomunista Iniciativa per Catalunya-Els Verds, amb escons al Parlament de Catalunya, donen suport al moviment.

El carrer reclama l’autonomia el 1977 i la independència el 2012

En el moment del primer gran clam català, l’11 de setembre de 1977, després del règim franquista, un milió de persones van reclamar a Barcelona un estatut d’autonomia. Però el 2010, la limitació, per part del Tribunal espanyol, d’una nova fórmula d’aquest text aprovada el 2006, va posar al carrer més d’un milió de persones a la capital. El 2012 representa un increment suplementari, ja que l’11 de Setembre interessa franges de la societat sud-catalana fins ara indiferents al tema, però sensibilitzades per l’efecte de la crisi. En efecte, l’esquema igualitari de les 17 comunitats autònomes espanyoles, fruit del postfranquisme, genera lentituds enfront de les dificultats. Al marge, atès que Catalunya s’ha anat reorganitzant des de fa 30 anys com antany, o sigui com un país, el marc espanyol resulta ser una trava en determinats aspectes per al territori, proper d’Europa. D’aquesta manera, l’actual onada de fons revesteix un caràcter més cívic que polític, fins que la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, es veu obligada a participar a la manifestació, mentre que el president Artur Mas declarava el 6 de setembre “Aniria a la manifestació independentista de l’11 de setembre, però sóc el president”. Per costat seu, l’expresident i autoritat moral, Jordi Pujol, reconegut moderat, afirmava el 4 de setembre “Deixem-ho córrer, orientem-nos a aconseguir l’independència”. A Perpinyà, el think tank Opencat, promotor de pragmatisme en un espai transfronterer positiu, ha manifestat també el seu suport.

Un panorama inimaginable fa 5 anys

La força del carrer condiciona una entrevista d’alt nivell entre Artur Mas i el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, prevista el 20 de setembre. Al moment que l’independentisme a Catalunya, a semblança del Quebec, es fa majoritari, el panorama de 2012, inimaginable 5 anys abans, només afecta una mera regió entre les 150 que es troben a la Unió Europea. Amb l’única diferència d’una cohesió certa, una economia que prepara la sortida de crisi, fins una llengua portada per 7 canals de televisió pública. Aqueixos atributs es reserven ordinàriament als Estats.

Comparteix