L’espai europeu de comunicació ha estat objecte aquest dimecres d’un comentari escrit de primera importància, a través de l’exemple nord-català. En una nota oficial, la Comissió Europea (CE) ha esmentat la desaparició de l’emissora sud-catalana Flaix FM de les ones del Rosselló, així com la confidencialitat de l’emissora pública Catalunya Ràdio. Fins al 20 de setembre 2010, les dues ràdios es podien captar sense dificultat a Perpinyà, però el Consell Superior de l’Audiovisual (CSA) francès va instar l’Estat espanyol a tancar la freqüència de la primera i reduir la potència de la segona. Des d’aleshores, Catalunya Ràdio no és captada correctament al Rosselló, després de 20 anys d’absoluta normalitat. La CE destaca concretament “Des del punt de vista de la diversitat lingüística, és lamentable que es redueixi l’oferta de llengües addicionals en les emissions de ràdio”.
Les emissores apuntades, acusades d’interferir les ràdios franceses Nostalgie i RCN radio, la primera instal·lada a París i la segona a Perpinyà, “no tenen assignada una freqüència en territori francès”, reconeix l’executiu comunitari, tot argumentant “els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la cada vegada major varietat de llengües i cultures presents a la Unió Europea”. Aquesta declaració escau a Androulla Vassiliou, comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme, Mitjans i Joventut de la Unió Europea, segons qui els mitjans “poden ser també un instrument eficaç per a l’aprenentatge informal d’idiomes”. En aquest sentit, l’emissora de música electrònica Flaix FM, i la convencional Catalunya Ràdio, ambdues líders d’audiència i ubicades a Barcelona, han pogut complir una tasca d’acostament a la llengua catalana moderna. Llur impacte de caire universal, oposat a l’exaltació de les arrels i a una cultura catalana limitada al “terrer”, pot haver justificat la demanda del CSA. La construcció europea a través dels mitjans de comunicació, tot i ser avançada entre França i Suïssa, així com França i el País Basc del Sud, no gaudeix dels mateixos avenços a la part catalana del continent, tot i una aproximació econòmica, política i social cada cop més perceptible.
