La Clau
Bourquin continua recolzant les corrides a Barcelona

En motiu de la feria de la vila de Millars, que es desenvoluparà entre dijous i diumenge, es repetirà el tradicional debat entre aficionats i opositors de la tauromàquia. La tradició anima també el gran promotor de l’esdeveniment, Christian Bourquin, actual president de la regió Llenguadoc-Rosselló, vicepresident del Consell General nord-català i batlle de Millars de 1995 a 2001. El programa d’aquesta nova feria inclou efectivament, a més a més de curses de braus, unes demostracions de castellers, un correfoc i un ball de gegants, als quals se sumarà nova atracció, titulada “Chevalissimo”, vinguda del Llenguadoc. Tot i això, aquesta celebració comporta un precedent, que es va produir discretament el 25 de juliol.

En el decurs de la presentació d’aqueixes festivitats, al Palau Reis de Mallorca de Perpinyà, Christian Bourquin i Hermeline Malherbe, que li ha succeït al capdavant del Consell General, van donar suport a un acte fort. De fet, es va celebrar un agermanament, amb llur assentiment, entre el Centre Francès de Tauromàquia (CFT), ubicat a Nimes, i l’Escola Taurina de Catalunya (CTC), fixada a Barcelona. Aquesta col·laboració ultrapassa l’interès de compartir una passió comuna, sovint sincera, tot i que qüestionada a la Catalunya del Sud a través de l’abolició de les corrides, pronunciada va tot just un any. L’endemà mateix, Bourquin denunciava aquest canvi saludat pels defensors de la causa animal, i fomentat pels partidaris d’una diferenciació entre Catalunya i Espanya.

Aquest agermanament, ratificat en nom del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, no s’escapa de determinats detalls, esquivats al Rosselló gràcies al filtre fronterer. Concretament, l’ETC, que destaca, usant una estafa històrica, que “Barcelona sempre ha estat una ciutat taurina”, continua vinculada a l’ús voluntàriament únic de la llengua castellana. Ara bé, la cursa de braus va constituir a la Catalunya del Sud un producte derivat del sistema totalitari franquiste. Si les activitats taurines hi preexistien, com també a la Catalunya del Nord, abans de l’adveniment de les corrides, l’associació persistent entre la llengua abans imposada pel règim, i l’activitat al·ludida, és torbadora. D’aquesta manera, una institució francesa s’ha compromès amb una Catalunya del Sud residual, ja que el socialisme taurí s’ha mostrat compatible amb un grup, nostàlgic i criticat pels socialistes sud-catalans.

Comparteix

Icona de pantalla completa