El futur de l’Alta Escola d’Art de Perpinyà, que acull 85 alumnes i 15 professors, és condemnat per la rentrada escolar. L’ajuntament, considerant que la cabuda d’estudiants inscrits en primer any és massa feble per al cost anual de 800.000 euros, desitja aturar la seva participació. En aquest establiment que celebraria els seus 200 anys el 2017, abans prestigiós però manifestament assecat pel temps, aquesta racionalització no és naturalment ben acceptada entre els matriculats i els professors. Parcialment finançada per la Direcció regional dels assumptes culturals, l’escola de Belles arts va estar a punt de tancar les portes el 2006, segons la voluntat de l’antic alcalde Jean-Paul Alduy. Una important mobilització i el suport simbòlic de l’escriptora Catherine Millet van impedir aquest projecte. Però la realitat es torna a presentar i l’alcalde Jean-Marc Pujol apunta una oferta, interessant, de cara a una demanda exsangüe, tenint en compte les competències exteriors.
Perpinyà consumeix més que produeix
Transformada en 2009 en Establiment Públic de Cooperació Cultural (EPCC), l’Alta Escola d’Art de Perpinyà fa reaccionar el diputat socialista Jacques Cresta. En un comunicat del 25 d’agost, el parlamentari veu una de les “millors escoles de les Belles Arts de França” ja que atorga fins a 2015 un master amb la Universitat de Perpinyà, sota el control de l’Agència d’Avaluació de la Recerca i de l’Ensenyament (AERES). El venciment d’aquesta col·laboració i la jubilació de diversos professors acompanyarien el final de l’escola, en una “absència de voluntat de construir una política cultural a la nostra ciutat”. En els fets, més que en la capacitat de producció, Perpinyà s’orienta cap al consum cultural, a través del seu Centre d’Art contemporani inaugurat l’octubre de 2013 i el Teatre de l’Arxipèlag. La creació pròpia s’ha cristal·litzat durant anys a l’Escola de Belles Arts, la problemàtica de la qual subratlla una evolució territorial que supera el marc cultural i convida a estudiar el subsòl de la sociologia.
