Segons l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de Barcelona, la ciutat comptava el setembre de 2007 unes 261 plaques, inscripcions o monuments al·luisives al règim franquista. Entre els 10 districtes de la capital, el de l’Eixample, el més poblat, amb prop de 270.000 habitants, és també el que té menys símbols de l’època del Caudillo. Però entre els dos símbols sempre presents figurava fins ara l’única estàtua franquista de la vila, una Victòria de l’escultor Frederic Marès, mort el 1991. A més, l’obra era particularment visible, ja que es trobava ubicada a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal, a la zona dita «Cinc d’Oros», un dels principals nusos viari de la ciutat. L’estàtua, inaugurada el 26 de gener de 1940 per celebrar el primer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, era adossada a un obelisc que no està afectat ja que data de l’època republicana. Aquest bust femení, que mantenia una victòria alada a la mà esquerra, havia reemplaçat l’estàtua d’origen, dedicada al President de l’efímera Primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall, mort el 1901.
La ciutat de Barcelona, que es defineix com a exemplar en l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero, ha concedit tanmateix a l’obra discutida unes quatre setmanes de pròrrogar. Tot i això, aquest diumenge 30 gener, una cop acabades les rebaixes, les operacions de retirada de l’obra s’han pogut complir, acontentant uns 200 nostàlgics de la República espanyola, presents per a aquest motiu. La pàgina d’història que es tanca no significa pas per això una fugida cap a l’amnèsia, ja que després d’una restauració, l’estàtua de l’escultor originari de Portbou anirà al Museu d’Història de Barcelona.
