Barcelona: la llei anti-tabac no es respecta en una peça representada al teatre

A costa dels estanquers fronterers, el sud de l’Albera s’ha convertit en un paradís per als fumadors de la Catalunya Nord. Però pels dos costats dels Pirineus continua observant-se una excepció artística per al tabac, que genera actes de transgressió. El passat 11 de novembre, el periodista Thierry Ardisson va fumar un fals porro al plató del programa “Le Grand Journal”, en directe a Canal+, però el temps en què fumar en públic estava de moda és ara ben llunyà. Fa només 30 anys, Serge Gainsbourg cantava “Déu fumador de Havanes”, i un cendrer es distin,gia perfectament davant dels presentadors del programa esportiu “Stade 2” de la cadena Antenne 2. Això passava abans que el pensament moral s’intensifiqués, amb un Lucky Luke que va canviar la cigarreta per una palla el 1983, i la Llei Evin, del 1991, que ha anat accentuat la tendència a l’Estat francès. Enguany, la censura s’ha incrementat encara, com ho posen de manifest els assessors publicitaris de la companyia de transports parisencs RATP de París, que han eliminat la cigarreta de Coco Chanel en une una sèrie de cartells. En aquesta mateixa evolució, fins al 9 gener 2011, el Teatre Romea de Barcelona programa una recent adaptació de “L’hort dels cirerers” d’Anton Txèkhov, creant controvèrsia. L’obra, dirigida per Julio Manrique, té diversos actors que assumeixen papers de fumadors compulsius. Amb un gest contínuament proporcional a la psicologia del personatge que interpreten, els actors es troben en situacions il·legals, ja que la legislació antitabac en vigor des de l’1 de gener de 2006 a la Catalunya del Sud i a Espanya no no només prohibeix fumar als llocs públics, sinó també a la feina. La postura artística visivble al Romea resulta absurda, ja que durant les funcions, els fumadors presents entre els espectadors s’han d’abstenir, tot tenint dret, teòricament, a denunciar els actors, que infringeixen la llei. La productora d’aqueix hort de cirerers enfumat, Focus, no s’imagina ni un sol instant modificar aquesta característica, que considera imprescindible per a la coherència de l’obra de l’autor rus.