L’assemblea de la Comunitat de Municipis Albera-Costa Vermella (CCACV) de divendres 29 de maig a La Roca d’Albera va incloure tensions. S’hi va tractar el reclutament de la dona del bordelès François Parsi, nou Director general dels serveis de la CCACV transferit de l’ajuntament d’Argelers de la marenda. L’esposa ocupa el càrrec des de l’1 de maig, com el seu espòs, per assegurar la «coordinació del desenvolupament digital » com a executiva de categoria A a la mediateca de la comunitat, situada a Argelers. Aquesta tornbadora coincidència de data i de reclutador va ser destacada pel conseller comunitari Lionel Nadal, membre de la Unió de Demòcrates i Independents i tinent de l’ajuntament de Portvendres. Nadal ironitzar sobre una «reagrupació familiar» i va generar la resposta del diputat-alcalde i president de la CCACV, el socialista Pierre Aylagas, que va defensart una «oportunitat a agafar» després d’haver descrit vagament la fitxa del càrrec. El primer va retret llavors la «tria del rei» i va defensar els «procediments» legals, tot qüestionant l’existència d’una «comissió» encarregada d’escollir les «persones més competents». El segon no va vacil·lar a contestar que la comissió no existeix «per força», abans de llançar la frase «com a president, puc contractar qui vull». L’arranjament administratiu, que la prudència convidaria a evocar en condicional, és no només evident, sinó argumentat.
En aquesta seqüència, filmada per un espectador militant, Nadal qualifica el procediment d’«opac», mentre que el president continua sent indiferent. Però l’opacitat es fa transparència, ja que els fets són reconeguts, independentment del seu aspecte deontològic. En un estil que interroga també el surrealisme democràtic a 30 minuts de Perpinyà, una sessió del ple municipal de Banyuls de la marenda, l’abril de 2013, va incloure una conclusió amb sentit semblant. Jean Rède, el batlle de la UMP, va adreçar una boritarra a la seva oposició per tancar una discussió molesta en relació amb el port esportiu.
