15 dies abans del dimarts gras, que marcarà la fi del període de Carnaval, les dates i els esdeveniments es multipliquen al conjunt de Catalunya, fins i tot si la fascinació sembla menys important en els darrers anys a la Catalunya del Nord. Des dels més tradicionals, com a Vilanova i la Geltrú o Solsona, fins als més brasilers, com a Barcelona o Tarragona, tots els carnavals comparteixen la transgressió, com a Platja d’Aro o a Sitges, dues ciutats que presenten un cartell amb escenificació de dones que es besen, o a Sant Feliu de Guíxols, on el Rei Carnaval va irrompre en un Ple Municipal fictici per acomiadar el batlle, Pere Albó, i els seus regidors, durant els 15 dies d’aquest Carnaval 2009, després d’una moció de censura popular. Aquest rei efímer ha precisat fins i tot : «Sem l’alternativa a un govern que ha estat fins ara massa treballador i massa seriosos… ». Al Nord de l’Albera, la tradició carnavalesca tendeix a caure dins l’oblit, tret en alguns municipis entre les quals Sant Llorenç de Cerdà, Prats de Molló i Arles de Tec, on la festa de l’ós ha ritmat les festivitats. Perpinyà,en canvi, va perdre el seu carnaval al començament dels anys 2000.
