La vida escolar recupera el ritme ordinari el dimecres 10 d’octubre al col·legi Josep Sebastià Pons de Perpinyà, tristament promogut en l’actualitat estatal arran de l’agressió d’una professora per un alumne, el 4 d’octubre. Després de dos dies d’aturada emprats a apaivagar l’ambient, el retorn a la feina s’ha decidit el 9 d’octubre. En un comunicat, el “Col·lectiu del personal docent i educatiu del col·legi Pons” ha insistit per distingir el “dret de retirada dels personals” observat durant 48 hores d’una una “jornada de vaga” abusivament esmentada per nombrosos mitjans. Hores abans, aquest col·lectiu s’havia reunit amb el més alt representant del ministeri de l’Educació estatal a la Catalunya del Nord, Dominique Beck, director acadèmic dels serveis lligats al ministeri. Un intercanvi viu s’ha conclòs amb l’anunci d’una “auditoria” de la violència escolar al si del col·legi, mentre que una reunió de pilotatge, l’11 d’octubre, programa “temps de concertació” dedicats a l’àmbit de la “sanció i de la disciplina”. Beck destacava per costat unes paraules “de vegades severs” intercanviades en aqueixa entrevista inèdita, provocada per la urgència d’un clima escolar fet fràgil.
De vegades, pares d’alumnes ataquen verbalment els professors
Els fets del 4 d’octubre, greus però aïllats, il·lustrats per una amenaça de mort d’un nin de 12 cap a una professora, es tradueixen per una denúncia de la víctima, la convocatòria dels pares i la compareixença de l’alumne en consell de disciplina. Aquest episodi brutal, que condueix a accions de prevenció, afecta un centre ubicat en un barri sòbriament descrit com a “difícil” o “sensible”, que es beneficiant de recursos humans reforçats des de fa diversos decennis. Per tradició s’hi poden produir agressions verbals entre alumnes, alumnes cap a professors fins pares d’alumnes envers aquests. No obstant això, Beck ressaltava que l’episodi no pertany a una “violència social” generalitzada, sinó a la simple situació d’un mainatge ja seguit per la professió mèdica, per ser “extremadament pertorbat” i habituat a “grans trastorns comportamentals”. Aquesta actualitat interroga sobre l’actitud de la mainada amb desequilibris, present a l’Escola com a mostra d’una varietat natutal. Simultàniament al 50e aniversari de la mort del poeta que dóna el nom a l’establiment, la violència mitjana observada des de mig segle presenta una degradació innegable, per exemple al Rosselló.
