Fill del barri de Sant Martí de Perpinyà, Cyril Hernandez va descobrir els inicis d’Internet als 15 anys, el 1989. “Vaig demanar un accés a Internet a France Telecom, que em va recomanar agafar un minitel, terminal de videotext”, recorda aquest jove de quaranta anys. Entre l’operador històric i aquest capdavanter, alumne de segona al Liceu Aragó, l’abisme era profund. Intuitant el futur, va bricolar una connexió a xarxa més gran del món connectant el minitel familiar al seu ordinador Comodor amiga 500. I va funcionar, però la paraula “Internet” era confidencial i les famoses “tres w” del web només van arribar a finals dels 1990. Els anys van passar, el jove freqüentava el Cyber Café de l’avinguda de l’estació de Perpinyà, va dirigir el servei d’informació de l’agència de comunicació Cobra i va fundar Android France el 2008. Amb uns quants anys de coneixement per davant de molts.
La Clau: Com va néixer Android France ?
Cyril Hernandez: Internet s’havia popularitzat a les llars i en les oficines, però jo vaig formar part dels escassos habitants de Catalunya del Nord que consultaven els seus e-mails sobre els seus telèfons, amb aparells arcaics, Blackberry i Windows mòbil. Vaig prendre una bufetada el gener de 2007 quan Steve Jobs, l’amo d’Apple, va presentar el primer iPhone, del qual una amiga americana em va fer nviar un exemplar. Allò intrigava, era gairebé com un objecte de fira, determinades persones volien tocar aquell aparell indisponible a França. Però abans, havia observat el fenomen Android als Estats Units i havia pressentit una rèplica a Europa. Vaig impulosar Android-france.fr 15 dies abans de l’arribada a França del primer Android, rival de l’iPhone.
Vas detectar un mercat de la informació?
És una mica això, però allò es va produir de manera apassionada i espontània. Des del principi emb vai fixar en els defectes de l’iPhone i vaig endevinar una mica com Google intentava competir amb aquest sistema, a través d’Android. Al començament, difonia articles sobre aquest tema, traduïts de fonts americanes, i posteriorment vaig generar continguts propis. Amb dos amics desenvolupadors d’Internet, Yannick Vendrell i Guy Gnakouri, de Lleucata i Toluges, des d’aleshores assessorem diàriament els usuaris d’Android, francesos i francòfons. De 2000 visitants per dia, hem passat a 15 milions de pàgines vistes el 2013.
Quin model econòmic teniu?
Personalment tinc una autoempresa, però refusi relacionar-ùe amb les marques i a redactar continguts a canvi de remuneració. Una empresa de gestió publicitària parisenca i el sistema Google Ads asseguren els recursos, que arriben a 3 000 euros per mes. Estic estudiant la possibilitat de crear una SL de premsa, perquè l’orientació que hem agafat és sembla a la de les publicacions clàssiques. Ens hem guanyat un estatut seriós, els professionals ens consulten sovint.
Tot és possible des del Rosselló?
En l’àmbit digital, àmpliament. Treballi des de casa, a Vilanova de raó, tot sent connectat al món. Però és difícil reunir els actors econòmics del meu sector, potser perquè representem nous oficis. Sent al Rosselló, sense participar en les “nits de Xampany” a París, hem estat penalitzats, però la nostra constància ha acabat generant fruits.
Entrevista EV.
