Idioma

La ciutat de Salt, considerada com la capital de la comunitat musulmana catalana, viu tensions generades per un projecte religiós. Mentre que el consistori anterior d’aquest municipi dels afores de Girona va preveure diverses parcel·les del sector de “Torre Mirona”, al marge del centre-ciutat, perquè s’hi puguin bastir llocs de culte, es van multiplicant les accions contràries. En efecte, el pla d’urbanisme validat per l’exalcalde, Iolanda Pineda, derrotada en les eleccions municipals del mes de maig, és objecte d’una moratòria d’un any, votat a corre-cuita aquest dimecres per la nova majoria. Aquesta és dirigida per Jaume Torramadé, membre del partit democristià Unió Democràtica de Catalunya, lligat a les tradicions europees. Però una altra formació política, Plataforma per Catalunya, aquesta minoritària i d’extrema dreta, bufa damunt les brases comunitàries de Salt, convocant una manifestació d’oposició, prevista aquest dissabte. Aquest partit ha rebut aquest dimecres una prohibició de manifestar per part de departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que pretén evitar “greus problemes” d’ordre públic entre militants xenòfobs i joves musulmans, en l’etapa final del ramadà.

L’ajuntament de Salt estudia actualment tres preprojecte de llocs de culte, entre els quals hi ha una església evangelista i dues mesquites. La més ben prefigurada d’aquestes, dotada de dues plantes, és presentada per l’associació salafista Al-Hilal, que espera dipositar un permís de construcció abans de l’1 de setembre. L’estratègia municipal que consisteix a retardar la implementació dels projectes hauria doncs de ser cancel·lada per la llei, ja que el consistori anterior va crear les condicions legals per als projectes. Aquesta setmana, l’ambient a Salt és objecte de diverses postures, a través de la premsa. Sense cap restricció de llenguatge, el prestigiós diari barceloní La Vanguardia ha evocat aquest dimecres unes “tensions racials”, que es van produir a la ciutat el gener passat.

Comparteix