L’any 2015 serà decisiu per Alain Juppé, candidat a les primàries de la UMP des del passat mes d’agost per a l’elecció presidencial de 2017. En la seva felicitació de l’Any Nou, anuncia la voluntat de fer “del 2015, el 2016, el 2017 … uns anys bons per a França” i destaca la “comunitat nacional” com una oportunitat “per a progressar”. L’exprimer ministre de Jacques Chirac té un perfil menys contundent que Nicolas Sarkozy, capaç d’arrossegar vots des de la seva esquerra. Poc antiquat malgrat els seus gairebé 70 anys, va rebre al novembre la simpatia de la revista Les Inrockuptibles, que li va fer dir “Doni suport a l’adopció per par de parelles del mateix sexe“.
“A l’esquerra, només tenim dièsels o cotxes petits”
En front de l’ascens de Marine Le Pen i de l’esboldregament d’un Partit Socialista superat pel segle XXI, el batlle de de Bordeus promou una aliança amb el centre, fins al Moviment Democràtic de François Bayrou. Aquesta porositat fins al centre-esquerra és un punt de ruptura amb l’exPresident de la República, temptat per la dretització. Però Alain Juppé també traça la seva trajectòria en el camp institucional, ressaltant les ganes de reduir “de meitat” el nombre de parlamentaris a França, 577 diputats i 348 senadors, com Bayrou i Sarkozy el 2012. Des d’ara pot comptar amb la revelació feta l’1 de gener per la revista Le Point, segons la qual François Mitterrand va dir d’ell el 1994: “d’entre tots, és el millor que no he vist mai. Nosaltres, a l’esquerra, només tenim dièsels o cotxes petits. Ell és un Ferrari. Ho té tot. La velocitat, la distància, la intel·ligència, el sentit d’Estat i l’interès públic”. A més de la sentència de Jacques Chirac, que hi veia “el millor de nosaltres”, el posicionament miterrandià, post mortem, forma un cop de mà major.
