L’ajuntament de Perpinyà ha impulsat dimarts 9 d’octubre, en un comunicat, una crida titulada «Exposeu els vostres pessebres! ». En el marc de la seva gran exposició de pessebres esperada entre el proper 1 de desembre i el 6 de gener de 2019, l’Ajuntament convida els habitants a exposar les seves representacions la nativitat cristiana. Aquesta iniciativa es produeix «de resultes de l’èxit registrat en els dos darrers últims anys, ja que més de 30.000 visitants havien pogut descobrir els magnífics pessebres exposats a la plaça de Verdun» el 2016 i 2018, segons subratllen els serveis del batlle, Jean-Marc Pujol, de la línia dura del partit Els Republicans. Aqueixos pessebres es podran veure a la planta baixa de l’antiga Casa Quinta, a unes passes del Castellet.
Un any després l’amonesta clos pel Primer Ministre
Aquesta promoció altament identitària, que pot fer empal·lidir els militants de la laïcitat radical intervé en el context sensible procedent dels últims anys. A Perpinyà, la majoria completada per una oposició integralment composta per l’Agrupació Nacional (exFront Nacional), dirigida per Louis Aliot, actua amb finesa. Sol·licita el fons de la societat perpinyanenca per presentar un element de cultura popular, neutre per als cristians d’origen, però altament cristià per als musulmans, nombrosos entre el mosaic espiritual de la capital del Rosselló. Aquesta opció política sorgeix prop d’un any després de la polèmica closa pel Primer Ministre, Edouard Philippe, que va considerar «accessori» el debat sobre els pessebres en els ajuntaments, el 20 de desembre de 2017 en el setmanari La Vie. No obstant, la legislació és aleatòria, ja que el batlle de Besiers, Robert Ménard, va haver de retirar un passebre de l’ajuntament de Beziers, sota pena de multa, l’any passat. L’expresident de Reporters Sense Fronteres, que pretenia instal·lar en un lloc públic un signe ostentatori no musulmà, va fer traslladar-se el pessebre incriminat en un altre edifici municipal. Aquesta reacció molt francesa és impensable a Catalunya del Sud, a Itàlia o a Alemanya, on les arrels cristianes de la societat actual no són no considerats com el fruit d’una interpretació ideològicament orientada, sinó com una banalitat.
