L’exercici de la prostitució és sotmès a un projecte de llei validat el 4 de desembre de 2013 per l’Assemblea estatal, que sancionaria els clients amb una multa de 1500 euros, tot incloent uns “recorreguts de sortida de la prostitució” dotats d’un pressupost anual de 20 milions d’euros. Si les negociacions per a les pràctiques sexuals de pagamen van abandonar la via pública al Rosselló i en la majoria de les ciutats franceses, determinades artèries de Perpinyà van conèixer els seus hàbits fins al final dels anys 1990, abans de la llei Sarkozy del 19 de març de 2013, per a la seguretat interior. Aquesta aturada en sec, que ha generat una transformació dels mètodes de posada en relació entre l’oferta i la demanda, ha multiplicat les estratègies alternatives d’individus sotmesos a l’impost malgrat la seva absència d’estatut. Aquestes treballadores i treballadors del sexe mantenen així l’ofici més vell del món assenyalant els seus llocs d’activitats a Canet de Rosselló, Argelers de la marenda o Perpinyà, a través d’anuncis de pagament per Internet i pàgines web professionals on sovinteja el vocable “escort”, de vegades presentat per unes autèntiques agències estatals on els clients escullen la seva opció després d’indicar la seva ciutat de residència.
Allò que s’escau anomenar un mercat, amb la promoció banalitzada que li va associada, suposa publicacions quotidianes en la premsa majoritària de la Catalunya del Nord, on l’expressió púdica i metafòrica de “relaxació” serveix de codi per a les persones assabentades, mentre que el Rosselló afirma de manera sorprenent la seva posició geogràfica. Concretament, la sociologia sud-catalana de la prostitució, il·lustrada per la presència de professionals asiàtiques i llatines, posa de manifest una tendència desconeguda fa encara alguns anys, sobretot a Perpinyà.
