La història del destí del professor Caccomo de la Universitat de Perpinyà acabarà revelant la seva claredat? L’eminent economista va ser objecte d’un internament psiquiàtric forçat, des del febrer de 2013 a l’Hospital de Tuïr, per voluntat de la direcció de l’establiment. L’1 de març següent es va editat, al Quebac, “El model francès en el carreró sense sortida”, el seu llibre que va cridar l’atenció d’aquest esperit liberal en una universitat francesa generalment estatista. Anteriorment, el 2009, el professor va denunciar el tràfic de falsos diplomes al campus del Rosselló, un tema envoltat de molèsties. El seu silenciament per part dels mitjans de comunicació majoritaris ha estat general i no s’ha produït cap investigació.
El cas no queda del tot clar
En la seva recent autobiografia “L’ànima rescatada”, editada al Quebec, Caccomo detalla la seva estada a l’hospital psiquiàtric de l’Aspre, que va ser condemnat per maltractaments l’any següent. La falsa experiència psiquiàtrica, els tractaments farmacològics aplicats a una falsa malaltia però que provoquen malalties reals i amenaces d’electroxoc són esmentatts en una acusació contra els errors de determinats mètodes mèdics i determinats tabús francesos. Les xarxes d’influència, l’ajuda mútua corporativa i els interessos opacs, especialment a la Catalunya del Nord, no són pas deixats de banda.
El professor ha tornat a recuperat el càrrec a Perpinyà, la seva rehabilitació completa està en marxa, però la contrainformació sobre la seva malaventura no s’ha reparat. Al pitjor moment de la seva marginació, Caccomo s’ha posat en contacte amb France Télévisions, Le Canard Enchaîné, l’Agence France Presse (AFP), Le Figaro, etc. sense èxit. Midi Libre i L’Indépendant han parlat de la condemna de l’hospital, però l’aprofitament informatiu d’un cas psiquiàtric, com a forma de represàlia, conserva el seu costat fosc.
