Seguint un principi idèntic al dels perímetres virtuals delimitats pels camells de droga urbans, en un repartiment d’espai comercial per a productes il·lícits, la prostitució de carretera és objecte d’una distribució territorial. El fenomen de la venda d’encants femenins actualment vigent a la província de Girona, com ara a la perifèria de les ciutats de Figueres, La Jonquera o encara La Bisbal, presenta en efecte una evolució sòrdida. La tendència, reafirmada per la crisi i el desenvolupament d’una certa prostitució low cost, s’organitza des de fa diversos mesos per sectors, segons una informació divulgada la setmana passada per la policia catalana, els Mossos d’Esquadra. Més concretament, aquesta distribució de les zones de treball, a mans de proxenetes, ja s’havia detectat en diverses desenes de trams de carreteres. El mes passat, una banda organitzada, d’origen albanès, va ser interceptada després de dur a terme un autèntic sistema de lloguer d’espai a diversos proxenetes, avaluat a 150 euros al dia. El 2010, a Barberà del Vallès, als afores de Barcelona, aquestes competències territorials van arribar a provocar un assassinat.
Aquesta batalla nova és també a les rotondes de la zona comercial de La Jonquera, mitjançant individus que les autoritats classifiquen com a “potencialment mafiosos”. Aquest sistema es mofa dels agents, que procedeixen regularment a detencions de prostitutes d’aire lliure, però assisteixen contínuament a l’arribada de noves prestatàries, col·locades discretament per nous socis comanditaris. Segons una estimació establerta el mes passat, les cruïlles giratòries de la rodalia de la tristament famosa Jonquera es negocien actualment uns 2000 euros mensuals.
Convertits en zones d’explotació comercial semblants als que la tradició reserva a les activitats lícites, aqueixos llocs visibles dels automobilistes es fan de fet uns aparadors de carn. Tanmateix, fins ara, les indignacions morals i els dispositius de reducció de la prostitució exposada no han donat cap resultat convincent, malgrat les intencions manifestades al mes de març per la Generalitat de Catalunya, que resulta per ara impotent enfront d’aquesta realitat preocupant.
