Una manifestació d’oposició a la reforma dels ritmes escolars, organitzada dissabte 12 d’octubre a Perpinyà, ha atret 500 participants, que han defensat el “manteniment als quatre dies” inscrit en la banderola que encapçalava la comitiva. A tall de continuació, aquest dimarts 15 d’octubre tindrà lloc una vaga en els centres escolars de la Catalunya del Nord i de la resta de l’estat francès, en relació a un tema que acaba sent societal. L’acció de carrer era convocada pel Sindicat nacional unitari dels institutors professors de les escoles i Professors d’ensenyament general de col·legi (SNUIPP), principal sindicat de l’Educació Nacional, lligat a la Federació Sindical Unitària (FSU), primer defensor dels funcionaris d’Estat. Els participants, professors i pares d’alumnes, retreuen la complicació i les despeses inherents a la col·locació del projecte del ministre de l’Educació nacional, Vincent Peillon, com un desperfecte als ritmes biològics dels alumnes.
L’esquerra política es queda muda
Si la crítica sindical contra la reforma sorgeix de centrals sindicals reputades d’esquerra, a la Catalunya del Nord, sols la dreta política s’expressa negativament sobre l’assumpte. El senador i president de la UMP departamental, François Calvet, destaca un text “inaplicable“, perquè els professors són “maltractats”, els pares d’alumnes són “desorientats”, la mainada està “cansada” i els batlles, dels quals forma part com a alcalda del municipi del Soler, a la plana del Rosselló, estan “enfurismats”. La manifestació perpinyanenca va mobilitzar el diputat i alcalde de Sant Llorenç de la Salanca, Fernand Siré, partidari d’un abandó del projecte Peillon, però la discreció és llei al Partit Socialista i entre els seus aliats, segons una separació forçada. Aquesta divisió esquerra-dreta, en relació a una temàtica comuna, ha il·lustrat anteriorment el debat nord-català sobre el matrimoni homosexual, forçant batlles de dreta a manifestar-se contra, i, al contrari, batlles d’esquerra a fingir el recolzament. Els alcaldes han preferit el silenci, molestats per la idea d’obeir a prerrogatives estratègiques estrangeres a la realitat.
