Des de fa diverses setmanes, les turpituds de la construcció de la línia d’alta velocitat entre Perpinyà i Barcelona són arqueològics a la capital. Al mes de juliol, una zona d’elevat valor històric, contenint una imponent ciutat romana, va aparèixer en les obres de l’estació de la Sagrera, que s’estan duent a terme des del mes de febrer al nord de la ciutat. Malgrat el caràcter únic d’aquest sector antic, dotada d’una piscina i de mosaics, l’existència del qual només es va arrivar a divulgar el 2 de setembre, les obres han de prosseguir inexorablement. Aquest xoc entre el passat i el futur és acompanyat, amb pressa, per unes extraccions, sessions fotogràfiques científiques, i inventaris, efectuats quotidianament per 60 arqueòlegs, fins al capvespre. Aquesta vil·la, present costat mar del nus ferroviari, serà sacrificada per la continuació de la construcció de l’enorme estació prevista, amb un pressupost de 222 milions d’euros, per la qual arribaran a Barcelona els viatgers en procedència del Rosselló.
Aquest contratemps patrimonial se suma amb un altre, també sorprenent, si bé només se’l va arribar a revelar divendres. Un ossuari contemporani de la Guerra dels Segadors, desencadenada el 1640 i tancada per la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659, va ser identificat al principi de l’estiu. Dotze fosses comunes amb restes de soldats de finals del segle XVII fins a principis del segle XVIII, també requereixen d’un intens treball arqueològic, que atura les obres en sec. Aquest problema tècnic afecta la part alta de la Rambla Prim, on l’anàlisi de desenes de cossos, com en el primer cas, es traduirà en una valoració a mans del Museu d’Història de Barcelona. A més a més, la troballa de monedes, que permet datar els ossos, fa més emocionants les investigacions, però també més amargue, perquè el rellotge no s’atura, i la línia d’alta velocitat no espera, sobretot que no s’exclouen altres descobriments.
