Setanta-sis anys després dels fets, l’Audiència de Barcelona ha obert el 23 de gener una investigació sobre el bombardeig de Barcelona orquestrat el 1937 i el 1938 per l’aviació italiana. Aquesta acció sorprenent s’inscriu en el marc de la defensa de la memòria històrica espanyola, engegada pel govern Zapatero, per tal d’aixecar el vela tenaç col·locat sobre els crims franquistes. Però mentre que una enquesta general relativa a aquest àmbit, iniciada pel famós advocat Baltasar Garzón, s’ha quedat sense conseqüències, aquesta temptativa amb target més precís al·ludeix l’aliança lligada, a les vigílies de la segona guerra mundial, entre l’Espanya aviat franquista i la Itàlia ja feixista. En una amistat internacional, el règim del general Franco havia sol·licitat llavors Benito Mussolini per tal de reduir la Catalunya republicana.
1000 tones d’explosius i 5000 morts
Entre el 3 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1938, els bombardejos de l’aviació italiana va generar a Barcelona la destrucció de 1808 edificis. Piconada per 1000 tones d’explosius d’època, la ciutat va lamentar la mort de 5.000 persones a través d’aquest fet de guerra decisiu per a l’èxit del cop d’Estat franquista, donant lloc a un règim totalitari establert de 1939 a 1975. L’acció en justícia que s’obre fa resposta a una demanda formulada en contra de l’Estat italià per dos descendents de víctimes dels bombardejos, de 83 i 93 anys d’edat. L’enquesta ha de determinar la identitat dels responsables entre una llista de 6.000 de militars i civils italians, per tal d’intentar dur a termes accions judicials en contra dels supervivents.
