L’augment sobtat de la població permanent a Catalunya Nord als primers anys 2000, obstruïnt les entrades per carretera de Perpinyà, s’il·lustra també amb una forma d’habitatge feta un model malgrat els capricis climàtics : la residència inundable, procedent d’una pressió predial aferrissada al Rosselló, sector d’acollida de la majoria de nouvinguts. El prefecte dels Pirineus-Orientals, Hugues Bousiges, avalua a 140.000 els habitants de zones inundables, corresponent a un 35% del total departamental. En un document redactat l’octubre de 2007 en ocasió del Congrés dels batlles, el representant de l’estat rebla el clau assenyalant que 50.000 turistes són també concernits ja que llur estada estiuenca té lloc en càmpings també inundables. Globalment, la població de la Catalunya Nord ha doblat des de la postguerra, els 230.000 habitants del padró de 1954 sent precisament la meitat dels 460.000 que es calcula per al 2010, però força menys que els 556.000 previstos el 2030 segons una projecció INSEE del 2007. En tot l’any el risc d’inundacions és estigmatitzat al municipi de Salelles, veí de Perpinyà, on els darrers estanys, tapats el 1977 per bastir-hi cases, formen receptacles naturals dels excedents d’aigua de pluja.
