Un estudi general de la situació de la Catalunya Nord, encarregat pel prefecte Hugues Bousiges als serveis competents de l’estat, posa de manifest unes fragilitats inèdites. Aqueix estudi global, fet públic la setmana passada, palesa l’acceleració demogràfica, que situa el nombre d’habitants a 440.000, sigui +14.000 en un sol any, en un moviment que deixar suposar que se superarà el nivell de 500.000 habitants el 2020, calculat per l’INSEE quan començava el decenni actual. Avui dia, un 80% dels nord-catalans viu a la Plana del Rosselló, la proporció de persones grans creix i els 20-39 anys són menys nombrosos que a la regió Llenguadoc-Rosselló i a França. La societat de tipus “aeroport” i de la pobresa sota al sol conforta posicions ja que el 12% dels habitants vivia en un altre zona fa 5 anys, 22.000 allotjaments, sigui 13% del parc, resulten indignes, i els semiprecaris són tan nombrosos que un 70% de les famílies pot pretendre a habitatge social. També es multipliquen els ultraprecaris, beneficiaris de les diversos ajuts social, dues vegades més nombrosos que al conjunt de l’estat. El prefecte, òbviament animat de cara a la gran mutació, s’ha associat als batlles i els altres càrrecs electes, amb l’esperança de poder concebre una estructuració territorial.
