Tres anys després de l’obertura, el març 2007, el parc de les 6000 bicicletes de lloguer “Bicing” de Barcelona, equivalent del sistema “Bip” de Perpinyà, pateix un incivisme que assoleix proporcions preocupants. Ja la primavera passada, els serveis municipals encarregats de la gestió de la xarxa barcelonina lamentava unes pèrdues de 6% de les bicicletes, robades fins llançades a l’aigua de la mar. Les darreres xifres estipulen que el parc costa en total 4,3 milions cada any, ja que el cost de manteniment de cada vehicle va doblar el 2009, pujant a 2584 euros, però la substitució de bicicletes robades, per unes de noves, va costar 3,3 milions. A Barcelona és ara habitual considerar que la majoria de les bicicletes “Bicing” no funcionen bé, però la causa no és el material gastat sinó el comportament dels usuaris, que no sempre tracten bé el material públic. L’Ajuntament de Barcelona, que sols ha desplegat quatre inspectors permanents per anticipar eventuals bretolades a la xarxa Bicing, ha d’afrontar l’onada negativa que afecta les seues bicicletes, i tornar a estudiar-ne el sistema de gestió. Al final de 2009, la xarxa Bicing tenia 191.000 abonats, però el nombre de bicicletes desaparegudes, de les quals un 13% van ser recuperades, va ser de 3300.
