Les persones que reben mínims socials constitueixen l’11,9% de la població de 15 anys o més a Catalunya del Nord, contra l’11,4% a l’Auda el 10,3% a l’Arieja i el 6,4% a l’Aveiró. En general, entre els beneficiaris, el 19% diu estar aïllat socialment, el 41% diu que de vegades o sovint se sent sol.
Aquestes xifres proporcionades pel Departament d’Investigació, Estudis, Avaluació i Estadístiques (DRESS) es basen en dades del 31 de desembre de 2019. Aquest organisme constata una “repartició departamental vinculada a la de la pobresa” i observa que “el nord de França i la vora mediterrània (des de Catalunya del Nord fins a les Boques del Roine) es distingeixen per una elevada proporció de beneficiaris”. Entre totes les regions franceses, “Occitània”, propensa a la pobresa endèmica, té el nombre més elevat de beneficiaris de prestacions socials mínimes en relació amb la seva població.
Llegiu també:
Amb un 12,4%, Catalunya del Nord confirma el seu lideratge en atur
Per contra, els departaments situats “en un eix del País del Loira-Illa de França (excepte el Sena-Sant Denis), així com els departaments al nord dels Alps”, tenen els índexs de beneficis més fluixos, inferiors al 6 %, segons destaca la DRESS, que treballa amb set ministeris, entre els quals els dels Afers socials, la Sanitat i el Treball.
El 28% té alguna discapacitat
Com a norma general, a l’estat francès, el 28% dels destinataris de mínims socials tenen discapacitat, mentre que constitueixen el 9% de la població. Es clasifica com a discapacitades les persones que es consideren severament limitades “des de fa almenys sis mesos, a causa d’un problema de salut, en les activitats que normalment fan les persones”.
Quins són els mínims socials?
Es tracta de la Renda Activa de Solidaritat (RSA), la vellesa mínima, el subsidi per a persones amb discapacitat (AAH), el subsidi per discapacitat complementari (ASI), el subsidi específic de solidaritat (ASS) o el subsidi per a sol·licitants d’asil (ADA). Aquestes subvencions, no subjectes al pagament previ de les contribucions, es deriven d’un principi de solidaritat. Les prestacions per desocupació no en formen part, ni tampoc les ajudes proporcionades per les administracions territorials.
Llegiu també:
