Les marxes silencioses programades aquest diumenge 11 gener al conjunt de l’estat francès, amb una mobilització central a París, es converteixen en un fenomen de societat. A Perpinyà, la quasiunanimitat política supera la incoherència. La relliscada “que una sang impura s’aboqui als nostres cavallons”, en una Marsellesa cantada per dues vegades davant del Club de la premsa, dijous 8 de gener, ha dissuadit els perfils alertes. Al marge, La Clau ha subratllar unes estranyes convocatòries partidàries, si bé està garantit l’èxit de la mobilització.
Entre els nombrosos comunicats, l’Associació per a l’Esquerra Republicana i Social – Prometeu convida tothom a participar, perquè els fonaments de la “República laica, democràtica i social han estat mofats”. El seu secretari general, Francis Daspe, responsable del Partit d’Esquerra, afirma “serem tots els Charlie Hebdo”. El diputat socialista i president de la federació departamental, Jacques Cresta, s’arrisca a destacar “La República és la llibertat d’expressió (…) la cultura|conreu (…) el pluralisme (…) la democràcia”, oblidant-se els estats republicans ben poc demòcrates. Cosigna una tribuna, amb seixanta altres parlamentaris, per “contribuir a tot el territori i en les nostres representacions a l’estranger a la concentració ciutadana”. Els signataris es comprometen a “protegir la sàtira, la caricatura, la insolència”. Fora de l’àmbit polític, el festival Visa pour l’Image pensa al després: “cal ser lliure, quedar dempeus, prosseguir i persistir“.
La UDI, ERC i CDC són Charlie, però no el Front Nacional
Avesada a l’anàlisi, Esquerra Republicana de Catalunya alerta des de Perpinyà que “no és possible garantir la convivència retallant les llibertats”. La formació sobiranista, fonamentalment laica, convida a la reflexió “sincera i oberta” sobre els “errors” amb els quals uns “joves nascuts i educats aquí” acaben per “lluitar de manera violenta contra valors que són la fruit del combat de moltes generacions”. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) promou l’eslògan “Tots som Charlie” i observa que els diaris satírics són els “millors indicadors de la llibertat de premsa”. El diputat UMP Fernand Siré ressalta que els actes terroristes parisencs han apuntat persones “que es barallen per la laïcitat, la democràcia, la llibertat d’expressió i per França”. La presidenta territorial del Moviment Demòcrata, Christine Espert, espera que mai França “no s’enfonsi en l’obscurantisme d’aquests bàrbars”. En opinió de la UDI Nathalie Beaufils, els periodistes i policies morts potser no ho són pas “per res”. La presidenta del partit centrista saluda la mobilització, que ha de recordar que “tots a França, qualssevol siguin la nostra raça, la nostra cultura, el nostre medi social, la nostra edat, compartim una mateixa identitat nacional: la nostra llibertat, la nostra igualtat i la nostra fraternitat”. Però el quasi-unànime “Sem Charly” no rep pas el suport del Front Nacional, apartat dels seguicis oficials. “No sóc Charlie Hebdo”, posa de manfest el seu president d’honor, Jean-Marie Le Pen. En aquest sentit, el seu vicepresident i cap de l’oposició al consistori de Perpinyà, Louis Aliot, considera que l’esquerra ja “no sap on és l’interès superior del país”, tot abordant una idea sobre els terroristes o aprenents de terrorista, compartida per l’opinió: “cal impedir als qui han marxat que tornin a França”.
