La superació de la barra psicològica d’un 50% d’habitants de la Catalunya del Sud favorables a la creació d’un Estat català inquieta l’Estat espanyol, del qual el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha mobilitzat 10 milions d’euros per tal d’influenciar l’opinió catalana. La revista generalista espanyola “Interviú” ha publicat el 9 d’abril una informació que demostra aquesta estratègia, continguda en les 500 pàgines d’un informe titulat “L’horitzó de després”. Aquest document ha tingut per objectiu evitar que el president català, Artur Mas, obtingui una majoria absoluta a les eleccions del Parlament de Catalunya, el novembre de 2012. Concretament, tot generant una gran sorpresa, l’escrutini ha ocasionat el pas de 62 diputats, a només 50 d’un total de 135, per a la coalició presidencial, Convergència i Unió (CiU), que ha conclòs ràpidament un acord de govern amb Esquerra Republicana de Catalunya.
En els mitjans, espantaocells contra la independència
Aquest pla específic contra el sobiranisme català ha estat considerat “molt preocupant” pel portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, el mateix 9 d’abril. La mà dreta d’Artur Mas, tot assimilant la voluntat de l’Estat a un “interès partidari”, ha exhortat el CNI, vinculat al gabinet de presidència del primer ministre Mariano Rajoy, a donar explicacions sobre aquesta operació, fundada en una ofensiva mediàtica en tres fases. El document global, que hauria estat encarregat a un “coronel de la Guardia Civil en servei a Barcelona”, ha previst introduir interventors especials en debats televisats i radiofònics, per tal de dissuadir l’opinió sobre la independència. Diversos mitjans de comunicació anomenats “espanyolistes” basats a Barcelona haurien estat ajudats, mentre que la família de l’antic president català Jordi Pujol era qüestionada en diversos assumptes amb caràcter financer.
