El judici de Jacques Rançon desplaça a Catalunya del Nord la multitud dels periodistes parisencs i dels corresponsals territorials de mitjans de comunicació francesos. Més de 80 professionals s’apleguen a la capital del Rosselló per assistir a les audiències, des de dilluns 5 març. La compareixença en audiències del que s’anomena l’«assassí de l’estació de Perpinyà» genera especulacions de llenguatge aptes a vendre paper, generar audiències i clics. En aqueix exercici d’impudor, l’acumulació d’atrocitats verbals compon un quadre extrem, en el qual es llegeix «El sexe, la sang, la mort», El retrat gelant de l’homicida picard», « Un mirada monstruosa», « vint anys de malson» o encara « un pervers sàdic al cervell no normal».
10 anys després del cas del « mitjó » de Perpinyà
La posada en llum del depredador sexual Jacques Rançon als ulls de França associa el pitjor a la marca Perpinyà. Els deliris positius sobre el «centre del món», signats Salvador Dalí el 1963 i el 1965 en relació a l’estació, són reemplaçats pel risc i la mort. La sobreexposició negativa de Perpinyà en els mitjans de comunicació centralitzats, els que modelen les consciències, ajunta la ciutat a l’únic criminal Rançon. Com Chicago, La Jonquera o Bruay-en-Artois, ciutats que el ciutadà mitjà, el més corrent, associa a la criminalitat o a la prostitució. Aquest fenomen creixent contraria els esforços desenvolupats per l’ajuntament de Perpignan, els seus comerciants, actors culturals i altres forces vives. Més amunt, l’esfera mediàtica de massa no mira les comarques del Nord en llurs característiques pròpies, però venen construir-hi el relat d’un vagareig individual que l’atzar ha volgut acabar-hi. El judici de Rançon sotmet Perpinyà a un màrketing territorial invertit, tot just deu anys després del cas del « mitjó », vinculada a les eleccions municipals de març de 2008. Molt de temps, el comú dels francesos ha associat Perpinyà amb la mascarada. D’ara endavant, la ciutat del crim alimenta la fàbrica de tòpics.
Esteve Valls
