Des del començament de la crisi, fa cinc anys, nombrosos comentaristes i tertulians dels principals mitjans de comunicació catalans i espanyols s’estranyen del fet que els metros de Barcelona i Madrid continuïn estant abarrotats cada matí i cada tarda, entre setmana. Atès que l’afluència ve acompanyada d’una taxa d’atur històrica, la conclusió que sovinteja és que el treball i la feina oficial són dos conceptes diferents. En una demostració de pertinència d’aquestes observacions empíriques, la Fundació d’Estudis Financers (FEF) ha publicat, el 12 sde juliol, un estudi que revela una proporció d’un 20 % del P.I.B. espanyol produïda per activitats submergides. Una informe comunicat per aquest organisme destaca que aquest treball der mercat negre representa 200.000 milions d’euros, entre els quals el 35 % procedeix del sector de la construcció i un 20% de l’hostaleria, a igualtat amb el comerç de majorista.
Uns “minijobs” de 400 euros, per a legalitzart la realitat
La FEF, que considera “inacceptable” aquest nombre de llocs de treball sense declarar, destaca que només Itàlia, amb un 21%, supera la taxa espanyola, mentre que Alemanya té un 13%, contra un 10% a França i al Regne Unit. A tall de solucions, la fundació suggereix que es dugui a terme un projecte de “minijobs”, que han anat promovent, els darrers mesos, diverses organitzacions patronals, ente les quals es troba la poderosa federació catalana Pimec, dedicada a la petita i mitjana empresa. Aquestes feines de 40 hores per setmana, per un salari mensual proper de 400 euros, entrarien en un dispositiu d’incitació al treball legal, on se sumaria la simplificació de les tramitacions fiscals per als empresaris. Anteriorment, el juny de 2011, un altre estudi avaluava a un 21,5 % la proporció ocupada per l’economia paral·lela a Espanya, mentre que els diner negre representava un 18,6 % de les transaccions el maig passat.
