Els coets, sirenes, sorolls de cassoles, crits d’alegria i petards han tingut protagonisme per acompanyar la victòria de l’equip estatal espanyol, aquest diumenge a la nit a la Catalunya del nord. Poc després de les 23h, amb una intensitat destacable, un cert clamor, tan masculí com femení, ha animat diversos sectors del centre-vila de Perpinyà i de nombrosos municipis, entre els quals Pollestres, Tuïr, Elna i Ribesaltes, a la plana del Rosselló. A la via pública, els clàxons que manifestaven l’èxit de l’equip dit «la roja» han pogut sorprendre els turistes, tot revelant tota la complexitat identitària de la Catalunya sota administració francesa. Si la comparació no té sentit amb el xivarri popular generat pels partits protagonitzats per l’USAP o l’equip de França de futbol, la victòria espanyola ha fet feliç molts ciutadans nord-catalans, que han confessat llur preferència per a un equip oficialment estranger. Més comunament, la prestació mediocre de l’equip de França ha deixat lògicament espai a una segona opció per a una bona proporció dels aficionats al futbol, massa contents de tenir aquesta segona oportunitat, és a dir un segon equip, qualificada a la final del mundial de l’Àfrica del sud.
