Dimecres, amb motiu de l’elecció de Christian Bourquin en substitució de Georges Frêche, el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló va designar també democràticament els seus 15 vicepresidents. Amb una diferència notable respecte als últims mesos, ja que Georges Frêche va optar per eliminar qualsevol jerarquia visible entre els 15 vicepresidents encarregats de dirigir els “ministeris” de la Regió. El març passat, potser per premonició, és a dir per prudència, l’expresident ara difunt no va tornar a atorgar el càrrec de primer vicepresident a Bourquin. Aquest hauria d’aquesta funció des del 2004. Esquivant cap successió privativa o maquinada, un vot límpid ha designat igualment Bourquin al capdavant de la Regió. Però el canvi al capdavant de l’executiu regional comporta també una revisió de funcions acompanyada per una recuperació de la jerarquia. En aquest sentit, les delegacions rebudes pels 15 vicepresidents del Llenguadoc-Rosselló han estat comunicades aquest dissabte, després d’haver estat validades per una “Mesa regional” organitzada aquest divendres.
D’ara endavant, el número 2 de la institució regional és Robert Navarro, encarregat dels Transports, assumint una delegació anteriorment ocupada per Bourquin. Com a número 3, la consellera regional del Rosslló, anteriorment de l’Erau, Josianne Collerais, conserva les responsabilitats en l’àmbit de la cultura i del patrimoni. Més avall es troben els candidats derrotats de la “primària” a la candidatura a la presidència, Damien Alary i Didier Codorniou, encarregats respectivament de l’ordenació territorial i de les finances. Els “ministeris” regionals també suposen la incorporació de l’exprimer secretari de la federació catalana del Partit Socialista, Jacques Cresta, ja comunicada dimecres, a la quinzena posició, que també és l’última de la llista. La seua delegació, d’ara endavant fixada, afecta l’educació i els liceus. En canvi, l’ex-onzena vicepresidenta Hermeline Malherbe, altament elegible al capdavant del Consell General de la Catalunya del Nord el 21 de novembre, abandona la delegació de l’aigua i a la prevenció de riscos, per mor de concentrar-se en la Catalunya del Nord.
