Les informacions que fan constar una economia espanyola a la vora de l’abisme inciten determinades veus polítiques catalanes a adoptar radicalitat. En aquest esperit, tres partits representats al Parlament de Catalunya, a Barcelona, la coalició centrista Convergència i Unió (CiU), el moviment postcomunistes Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, reivindiquen junts el dret a “sortir del Titanic”. Cent anys després del naufragi més cèlebre de la Història, aquesta declaració estrepitosa va ser formulada col·lectivament el 5 de juny de 2012, a Brussel·les, pels diputats europeus Ramon Tremosa i Raül Romeva, afiliats als dos primers partits. Aquesta estratègia fa de relleu d’una proposició de llei presentada al Congrés espanyol, el maig, pel primer partit esmentat. Individualment, Tremosa, símbol de l’elit catalana present a l’hemicicle europeu, defensa la idea de “desmantellar l’ineficaç Estat espanyol, que ha malgastat diners europeus de qualsevol manera”.
En un mateix sentit, el partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), component majoritari de CiU, considerava el 9 de juny que “cada català paga 2200 euros per ser espanyol”. Aquest càlcul, exposat pel secretari d’organització del partit, Josep Rull, es funda en els 16.400 milions de dèficit fiscal presents a la balança pressupostària sud-catalana. Segons els nacionalistes catalans, aquesta manca correspon a les recaptacions fiscals extretes per l’Estat espanyol a Catalunya, sense restitució. Tal i com opinava Rull, l’eina per bastir i reabsorbir aquest desequilibri és una “hisència pròpia”, que significaria “tenir la caixa i la clau de la caixa“. Més que una descentralització augmentada, que s’ha anat assolint en tres dècades a Catalunya, aquesta solució prefiguraria una independència política, amb connotacions negatives cada cop més marginals al sud del massís de l’Albera.
