A la tensió entre Catalunya i el govern espanyol sobre un fons d’independentisme latent s’ha afegit un gir cívic, el 10 de desembre, amb 65 manifestacions organitzades per tota la Catalunya del Sud. Amb el lema únic “Per a un país de tots, escola en català”, aquesta mobilització massiva ha donat una resposta popular a un projecte de reforma del sistema educatiu que relativitza l’espai de la llengua catalana a l’Escola. Però el nerviosisme polític continua estant intacte, després de les intencions expressades pel que escau designar com les dues parts. En una roda de premsa, el 12 de desembre, el portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, ha assimilat aquest projecte a una “reforma constitucional encoberte”, abans de defensar una acció unitària per preservar el català d’una “agressió” de l’Estat.
Febre en un sector de l’exèrcit espanyol
Aquesta postura s’inscriu en un context greu on intervé un símbol de l’exèrcit espanyol, Pedro Pitarch. El 6 de desembre, aquest tinent general retirat el 2011 revelava l’existència d’un corrent, al si de l’exèrcit, favorable a una intervenció militar a Catalunya, contra el sobiranisme, ja que la unitat d’Espanya “va en l’ADN” dels militars espanyols. Aquesta declaració, nova en el procés català, es produeix mentre que el cop d’Estat espanyol del 23 de febrer de 1981 no ha abandonat la memòria col·lectiva del país. En paral·lel, l’exprimer ministre espanyol José María Aznar, que fa autoritat al Partido Popular, al capdavant de l’Estat, afirmava el 12 de desembre que els territoris que “juguin amb la continuïtat històrica de la nació espanyola” n’hauran d’assumir les “conseqüències“. Aquesta frase revela la duresa de l’atmosfera, ja que Aznar, que preveu una “acceleració de l’aventura cap a la secessió”, encarna la transformació d’una Espanya profundament dretana i centralista, sorgida d’un règim franquista que n’ha constituït el cos ideològic.
