Aquest divendres al matí, François Hollande ha acceptat la dimissió presentada pel secretari d’Estat dels Antics combatents, Kader Arif. Aquest electe del Llenguadoc, de 55 anys d’edat, és esmentat en una investigació preliminar, portada a Tolosa de Llenguadoc, sobre l’adjudicació de mercats públics a empreses de sonorització i d’enllumenat d’espectacles. Unes sospites de favoritisme pesen sobre Arif, arran de la possible desviació de diversos milions d’euros cap a la seva família, ja que les societats al;ludides són dirigides pel seu germà, la seva cunyada i els seus nebots. Kader Arif, diplomat de comunicació, fitxat el 1987 per Lionel Jospin, és un fidel fins un íntim de François Hollande. Ha anat pujant un per un els esglaons del Partit Socialista, convertint-se en el primer secretari de la federació de la Haute-Garonne el 1999, abans d’entrar a la Mesa nacional el 2000. Exdiputat europeu i diputat nacional, aquest antic taloner del Castres Olímpic de rugby ha ser mantingut en el càrrec malgrat la revisió ministerial operada per Manuel Valls, al mes d’agost passat.
Hollande, cada vegada més debilitat
La dimissió d’Arif, que ha estat seguida a l’acte per l’esborrament de la seva pàgina oficial al portal digital del govern francès, és la tercera desgràcia en aquesta matèria per a François Hollande. Amb tota la prudència inherent a la presumpció d’innocència, la llista dels ministres que abandonat el govern arran de casos financers arriba a tres casos. Jérôme Cahuzac, ministre delegat encarregat del Pressupost, va deixar l’executiu el 19 de març de 2013 arran d’acusacions de frau fiscal. Aquest dimecres 19 novembre, va confessar estar informat que la seva esposa amagava 2,5 milions d’euros en un compte no declarat, a l’illa de Man. Thomas Thévenoud, diputat de Saône-et-Loire, va dimitir nou dies després del nomenament, el 4 de setembre de 2014, a conseqüència de la revelació de les seves baralles amb el fisc. François Hollande, que s’ha posicionat com a defensor de la transparència, ofereix a la República francesa un principi de probitat avançada, ja que abans, un ministre només abandonava el càrrec quan l’imputaven. En els fets, l’aplicació d’aquesta regla és perillosa, atès que debilita encara el cap de l’Estat.
