El partit polític musulmà Catalunya Òmnium, fundat l’octubre de 2011, tindrà candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el 2014. Els dirigents d’aquesta formació, que reagrupa bàsicament persones de nacionalitat marroquina i paquistanesa, pretén aglutinar el vot musulmà sud-català i “defensar (…) la fe i la llibertat de culte”, usant el llatinisme “Omnium”, que significa “de tots”, tot apuntant els 500.000 musulmans que viuen a la Catalunya del Sud, entre 7,5 milions d’habitants. Segons Rachid El Attabi, propietari d’una carnisseria halal barcelonina i portaveu de la formació, es tracta de “defensar els nostres drets en el marc de les lleis vigents a Espanya”, ja que “els musulmans catalans” ne solen ser “mai representats en els partits tradicionals”. Aquesta reivindicació podria igualment trobar una traducció concreta en el moment de les eleccions municipals, habituals propicis als partits minoritaris. En el moment d’aquest venciment, el 2015, diverses ciutats de la cintura barcelonesa, del qual Va Explanar, Santa Coloma de Gramenet, Rubí i Badalona, podrien implicar una entrada de Catalunya Òmnium en els seus consells municipals. Aquesta eventualitat es porta també sobre la ciutat de Salt, en l’aglomeració de Girona, o El Vendrell, Tortosa i Reus, a la província de Tarragona.
Temors de transferència de l’esquema marroquí a Espanya
El juny de 2011, l’antiga ministra socialista espanyola d’Afers Exteriors i Cooperació, Trinidad Jiménez, declarava que els súbdits marroquinsa afincats al territori espanyol gaudirien del dret de vot a les eleccions municipals ibèriques. Aquesta mesura hauria tingut un caràcter de reciprocitat, ja que la nova Constitució marroquina permet als estrangers, especialment espanyols, l’expressió democràtica a les eleccions locals marroquines. Però la firma d’un conveni internacional apropiada s’ha posat entre parèntesis arran de l’alternança política de finals de 2011, amb l’arribada del dretà Partido Popular al cim de l’Estat espanyol. De fet, la proximitat geogràfica entre Espanya i el Marroc, reforçada per les tecnologies de comunicació, pot generar mimetisme. D’aquesta manera, l’electorat marroquí podria cercar equivalència al Partit de la Justícia i del Desenvolupament, considerat islamoconservador, guanyador de les eleccions legislatives marroquines de 2011.
