Fa tot just un any, el dia 16 de març de 2008 a les 19h15, l’inici de l’afer dit del “mitjó” generava dubtes a Perpinyà després de la revelació d’un frau limitat a 7 sobres mal dissimulats pel president de l’oficina electoral n°4 de la vila. Un any després del temporal mediàtic, la competència ve reforçada entre els dos grans rivals de la vila com són el batlle UMP Jean-Paul Alduy , i la socialista Jacqueline Amiel-Donat, superada de 574 voix a la segona volta d’unes eleccions municipals potencialment tornades a disputar a breu termini. A desgrat de la contra-publicitat feta a Perpinyà per part de l’allau mediàtica parisenca alimentada per tòpics sudistes amb contorns mafiosos, aqueix afer dinamitza els dos bàndols: el d’Alduy va desenvolupant un programa de grans projectes dels quals el darrer, una sala d’espectacles de tipus « Zénith », s’afegeix a la realització d’una estació de TGV imponent, d’un teatre europeu i d’un nou pont sobre el riu Tet inclòs en una remodelació dels modes de transport que preveu un tramvia en el decenni 2020. El camp advers, qui sols ha creat realment un programa després de l’afer, s’aprofita així de la pròrroga de campanya oferta pel “mitjó” per tal de bastir una alternativa verdadera, últimament orientada cap a la neteja i la seguretat urbanes.
